El modern llegat dels "americanos"

Moltes d’aquestes mansions són ara hotels amb encant, amb catifes de rajoles hidràuliques i jardins on es pot desconnectar… o connectar-se. En tot cas, vistes des de fora, aquestes cases són una delícia de formes i colors. Ja saps que nosaltres no som gaire partidaris de marcar rutes concretes, però un bon punt de partida seria la plaça d’Eduard Maristany, al costat de l’estació de tren. Des d’allà, ja ens podem perdre sense pressa per aquesta zona d’intensa activitat social i comercial (ofereix bars i restaurants fantàstics) on, com dèiem, s’hi concentren magnífiques vil·les dels «americanos», moltes reconvertides en hotels amb (molt) encant. Els carrers principals en aquest sentit són Francesc Gumà, Illa de Cuba i Sant Bartomeu, tots paral·lels, i les vies Artur Carbonell, Sant Isidre, Gaudenci i Jesús, que els creuen transversalment. En aquesta illa urbana, a cada pas hi ha una mansió. Només per posar-ne uns quants exemples: Casa Pere Carreras, Celler Rafael Llopart (antiga bodega que a finals del segle XIX abastia de moscatell la casa reial), Casa Antoni Carreres  (Hotel Sitges Royal Rooms), Casa Sebastià Sans (Hotel Sitges 1883), Casa Antoni Robert (Hotel Medium Renaixença), Casa Manuel Planas (Hotel Noucentista) o la impressionant Casa Villa Avelina, que acull l’actual Hotel El Xalet.

Si ens anem apropant al mar, un punt equidistant —i una parada obligatòria— és la Casa de Bartomeu Carbonell, també coneguda com la Casa del Rellotge, de la qual destaca la torre. I ja davant del passeig Marítim, a la cruïlla entre el passeig de la Ribera i el carrer de Sant Pau, val la pena fer una parada amb brisa a la Casa Simó Llaurador, seu de l’actual Hotel Celimar. Aquesta mansió, amb una teulada en forma d’onatge amb escuma, és un exemple molt paradigmàtic de la manera de ser dels «americanos» i, per herència directa, de tots els sitgetans: amor per l’art, per la seva localitat i pel mar. I amor, és clar —ja ens coneixes—, per compartir-ho amb els visitants.